Empès per l'anhel d'aconseguir viure a la meva terra estimada, escric aquestes línies, dedicades a aquells que mai han gosat de somiar, de tenir un ideal sobre el que viure. Com he dit adès, el meu somni és setir-me bé amb mi mateix, i això, per més que hom s'entesti en negligir-ho, passa per canviar d'aires.
Molts maldecaps i vesprades ermes m'ha portat (i em porta) l'ideal catatà, a més de experiències diguem-ne decebedores. No obstant, encara romanc corprès per aquest tros del món, sense que pugui albirar cap ruptura en l'esmentat romanç.
Com fidel estimat, encara segueixo pensant que el meu somni és possible, o almenys que haig de lluitar sigui com sigui per ell. Tanmateix, la situació és la que és i no hi ha visos de canvi, de moment.
Nogensmenys, amb la solidesa que donen els anys, puc afirmar que m'arribarà el dia, per justícia moral.
Gràcies de nou a tots els que intenteu fer de la meva espera un tràngol menys amarg.
Fins aviat.
