login
Inicia sessió

register
Registra't

Reflexions

This modern love

To be lost in the forest
To be cut adrift
You've been trying to reach me
You bought me a book
To be lost in the forest
To be cut adrift
I've been paid
I've been paid

Don't get offended
If I seem absent minded
Just keep telling me facts
And keep making me smile
Don't get offended
If I seem absent minded
I get tongue-tied
Baby, you've got to be more discerning
I've known never known what's good for me
I will be yours

I'll pay for you anytime

You told me you wanted to eat up my sadness
Well jump on, enjoy, you can gorge away
You told me you wanted to eat up my sadness
Jump right on
Baby, you've got to be more discerning
I've known never known what's good for me
Baby, you've got to be more demanding
I will be yours

What are you holding out for?
What's always in the way?
Why so damn absent-minded?
Why so scared of romance?

This modern love breaks me
This modern love wastes me

Do you wanna come over and kill some time?
Tell me facts, tell me facts, tell me facts
Tell me facts
Throw your arms around me

Comentaris (2)27-10-2010 00:18:48Reflexions

Somnis, ideals i realitats

Empès per l'anhel d'aconseguir viure a la meva terra estimada, escric aquestes línies, dedicades a aquells que mai han gosat de somiar, de tenir un ideal sobre el que viure. Com he dit adès, el meu somni és setir-me bé amb mi mateix, i això, per més que hom s'entesti en negligir-ho, passa per canviar d'aires.

Molts maldecaps i vesprades ermes m'ha portat (i em porta) l'ideal catatà, a més de experiències diguem-ne decebedores. No obstant, encara romanc corprès per aquest tros del món, sense que pugui albirar cap ruptura en l'esmentat romanç.

Com fidel estimat, encara segueixo pensant que el meu somni és possible, o almenys que haig de lluitar sigui com sigui per ell. Tanmateix, la situació és la que és i no hi ha visos de canvi, de moment.

Nogensmenys, amb la solidesa que donen els anys, puc afirmar que m'arribarà el dia, per justícia moral.

Gràcies de nou a tots els que intenteu fer de la meva espera un tràngol menys amarg.

Fins aviat.

Comentaris (6)12-10-2010 19:36:00Reflexions

Tot canvia, tot segueix igual

Bé, amics, últimament em trobo en una etapa de transició como intenta reflexar el títol de la present entrada. Veig que últimament han començat a canviar certes coses, petites, però de gran importància agafades col·lectivament. No obstant, encara arrossego rèmores de temps pretèrits que m'impedeixen de vegades veure el bosc en la seva integritat.

Avui he fet una sortida a una zona de la ciutat en permanent canvi, però que manté l'essència primigènia, representada per les pinedes, que resisteixen estoicament l'avanç de l'acció urbanitzadora, que fagocita tot el seu entorn. Tantost, camps erms esperen l'hora en que deixaran pas a modernes urbanitzacions que modificaran el caire històric d'aquestes contrades, per bé que no l'eliminaran del tot.

Doncs bé, a mi em passa una cosa similar en aquests moments. Busco desesperadament el canvi, talment els propietaris de terres busquen el canvi de categoria de les seves terres. Però alhora em resisteixo a revolucionarme per complet, com si alguna cosa dins de mi em suggerís anar poc a poc.

Per tant, en aquests temps d'incertesa (tant en el meu cas, com en el cas de les terres que esperen) el més assenyat és anar poc a poc i amb seny, i no precipitar-se.

Comentaris (2)08-04-2010 17:57:34

València i sa lluna?

No puc evitar de recordar allò tan magestuós i alhora tan denostat i oblidat per tothom.

No ens podem permetre que els artífexs de tal ignomínia siguin ara els abanderats de mediterraneïtat (sempre amb eufemismes) i llencin ara el pla dels plans (noti's la ironia) per rescatar un país que agonitza, però que resisteix a morir, i que intenta sacsejar-se la por, l'autoodi i el complex d'inferioritat que durant anys i panys li han inoculat de tal manera que a dia d'avui sembla a ulls de tothom una caràcterística congènita dels valencians.

Però com bé diuen els conductivistes, hom no és d'aquella manera, sinó que ha aprés a ser així (o li han obligat a ser així).



Doncs bé, en aquest panorama de letargia perenne espero insertar-me jo. Molts m'han dit que era una temeritat anar en aquest territori, hostil a primera vista, però decididament càlid quan grates una mica sobre l'àspera superfície.

Tantost, hi trobo un cert paral·lelisme amb la meva persona, car en el meu cas, també desperto d'un llarg somni, i mig estabornit, no sé per on encarar el futur esplendorós (parafrasejant Bibiloni) que me/ens espera.

Vull ser, doncs, positiu, car no hi ha victòria més dolça que la que hom aconsegueix a base d'esforç, de sacrifici.

Per tant, no cal defallir en cap moment; encara que molts cops l'oratge gire en contra, hem de saber patir, doncs algun dia ens/m' arribarà la meva/nostra hora.

Comentaris (1)23-03-2010 08:39:03

A Marina xD

Es diu Marina,
es de Riumors,
d'allà on la brisa
pega molt fort.

Està molt boja,
és molt freak
però és molt bona
i no té xic.

PS: Espero que t'hagi agradat :P xD

Comentaris (7)10-02-2010 19:40:57